A semifinals

KEEP BELIEVING

NONEMPABE, 7 - TEAM AT,4

"A Semis per la porta gran"

Ahir es disputaven els quarts de final de les eliminatòries per decidir el títol universitari 2005-06. El dia no acompanyava, amb un cel gris que convidava a l'afició a quedar-se a casa. L'optimisme de dies anteriors havia derivat en un justificat pesimisme degut a les baixes de Pantin i Didinho, sumades a les baixes d'última hora de Pissarra, Joan Martinez i Anoro. S'acostava l'hora del partit i l'equip rival ja escalfava motors amb un 7 inicial destinat a plantar cara a la millor versió del Nonempabé.

Mentrestant, la preocupació nonempabista creixia quan a l'escalfament només es veia a Pau Garcia, Ricard Caula, Josep Ros, Aitor i Marcos. Eren 5 i no tenien porter. Les cares eren llargues i feien preveure una derrota que signifiacria l'adéu a tota possibilitat d'assolir el tetracampionat tan ansiat per tota l'afició. Era hora de començar el partit, i Laudrup, callat fins a aquell moment, va dir que prendria part de l'encontre com a porter.

Aquest fet va animar a l'equip, tot i sabent que jugarien tot el partit amb un home menys i amb un porter que vestit amb texans només podria aturar els xuts propers al seu cos. Es va iniciar el partit alhora que una intensa pluja començava a fer acte de presència sobre els caps dels jugadors, fet que dificultava més les coses per a l'equip nonempabista, acostumat al bon clima.

Però contra pronòstic, els 6 jugadors nonempabistes van començar a treballar de valent, per evitar que el vaixell on viatjaven els seus somnis naufragués de forma tan desalentadora. El treball era titànic (com el vaixell), però la recompensa va arribar amb l'avantatge de 5 gols en el primer quart d'hora. Desgastats amb tant de treball físic, els nostres herois van dedicar-se a defensar el resultat amb ungles i dents fins arribar al 7-4 definitiu que donava el passaport a semifinals.

Un altre dia màgic per afegir a la llista de proeses nonempabistes.