dijous, d’abril 19, 2007

JAJAJA

Julevin any 2040. Després de l'enéssim sopar UdG, la policia l'ha detingut per anar excessivament borratxo pel carrer. Els resultat és un episodi còmicodeplorable.

dimarts, d’abril 17, 2007

Julevin torna a les pantalles!!!


Era només qüestió de temps, qüestió de paciència, per tal de tornar a gaudir de l'art cinematogràfic que ens ofereix el crack del Western Jule Eastwood.


Després de la decepcionant última gala dels oscars, on l'intrèpid actor gironí es va quedar a les portes de tant presitgiós guardó, en el seu paper de protagonista a la barra del Saloon Lux a la pel·lícula "Por un puñado de cubatas", aquesta vegada l'estrella nonempabista arriba amb més força que mai a les pantalles amb la superproducció mítika "La muerte tenía un precio", dirigida i produïda per ell mateix.


En ella intervenen com a extres nombroses celebritats i amics d'ell, que donant tribut a l'actor, han participat en nombroses escenes del film. Cal destacar el paper de Pau Garcia, darrera la barra del Saloon servint Jamesons, o el de Xasko com a Sheriff, recordant el paper de Pantín com a enterramorts i el de Kapi com a banquer...


A Estats Units la taquilla ha estat espectacular i tot sembla apuntar que amb l'estrena europea que es produirà breument es superin tots els récords d'afluència al cinema.


Perque Jule se'l mereix, només demanar a Hollywood que se'l tracti com a estrella que és i no se l'infravalori... ÉS MOLT GRAN!!!


Ànims Jule!!!

dilluns, d’abril 16, 2007

Hamburg... es ist sehr groβ !!!

Serà molt gran!!!

No hi ha frase més apropiada per explicar les espectatives que s'han creat els membres de la petita comissió esportiva del Nonempabé C.F. que serà enviada a la ciutat d'Hamburg. Les premises establertes des de la directiva per tal aventura són ben clares i concises, rastrejar tot bar, pub i discoteca de la ciutat per tal de trobar el perfil de jugador tipus que busca el nostre club, un bon jugador tant de dia com de nit...


Així doncs, i per tal de rependre el contacte amb l'ojeador enviat ja des de febrer a la ciutat nord-alemana Albert Anglès, els mitiks Pau Garcia, Julevin, Adam Fontes i Pantín es traslladaran d'inmediat a Alemània.

Les previsions meteoròlogiques esperades per aquestes properes jornades sembla que ajudaran al màxim a que aquesta gira sigui del tot exitosa, fent que els nostres homes tornin amb vàries perles futbolístiques però sobretot, i més important, amb algun que altre any de menys...


A partir de dimecres 18 d'abril s'esperen cels serens o poc ennuvolat durant els matins arreu del comptat d'Hamburg, a partir de migdia però i de major intensitat a partir d'altes hores de la matinada, es desenvoluparan nuvolades alcohòliques a certs punts festius de la ciutat, en especial a l'àrea mitika, que durant altes hores de la nit descarregaran alguns ruixats etílics dispersos. Les temperatures no experimentaran canvis importants al centre del dia on l'ambient serà molt suau i ressacós, mentre que ja entrada la nit, i després d'arribar les perturbacions fontistes, la temperatura arribarà al seu punt més càlid. El Pantinada bufarà fort i de direcció variable, amb predomini de ratxes bandàliques dels components garciistes i julevistes. Aquesta previsió sembla ser que durarà fins al dia de Sant Jordi.


Des de la direcció de www.nonempabe.es només desitjar que s'assoleixin els objectius establerts des d'un inici pel club i que la ciutat d'Hamburg continui essent la que era després de l'arribada dels mítiks.


Molta sort!!!

Resum Final



El resum de la final. Sobren les paraules.

diumenge, d’abril 15, 2007

Didinho escoria

L'artífex de la derrota nonempabista. Ens l'estimem molt però es escòria. Mireu el seu penal fallat a nonempabe TV. Dramàtic. Atenció la pluja d'objectes que li cau només fallar. Pilotada inclosa.



dissabte, d’abril 14, 2007

Relleu generacional

Semifinals: Nonempabe, 7 - Lo + Gran, 6


FINAL: Nonempabe , 2 - Patrick's, 2 (penals 4-5)

Tarda plujosa al servei d'esports. Un clima premonitori de grans heroïcitats. La semifinal contra Lo + Gran ja podia ser una final. Al camp del servei d'esports s'hi van reunir tot de mítics per la disputa d'aquest partit que donava el passaport a la final. El Nonempabé però, sabia que era l'oportunitat única d'aconseguir el pentacampionat, i va plantejar el partit amb molta seriositat. En un obrir i tancar d'ulls, els taronges guanyaven per 3 a 0. Però les "pajares" per tots conegudes del conjunt nonempabista, van permetre a lo + Gran remuntar fins al 3 a 3. Resultat d'empat que es restabliria amb un 4 a 4, quan Pau Garcia va decidir trencar el partit. 7 a 4. Els dos gols de l'equip d'Adam van servir per donar emoció als últims minuts. El Nonempabé arribava a la seva cinquena final consecutiva.


El respecte mutu va marcar una final sota la pluja. Els jugadors nonempabistes, físicament tocats després de jugar les semifinals van patir més del compte. Al final del partit el 2 a 2 convidava a decidir la final a la loteria dels penals. Tothom va marcar el seu, fins arribar el torn d'un desparegut Didinho. Va xutar el penal a l'estil Panenka, fidel al seu estil dins l'últim moment. La pilota va descriure una paràbola excessivament alta, i la pilota es va perdre per damunt la porteria. Granell va marcar el seu penalti, i els Patrick's es van proclamar campions.




No era el final somiat, però va ser un gran final. En aquests anys hem emulat el Barça del Dream Team, i la d'ahir era la nostra final d'Atenes particular. Tetracampions no és poc, i potser a la llarga agraïrem el paral·lelisme amb el Barça, ja que si haguéssim aconseguit el pentacampionat, ara ens compararien amb la Quinta del Buitre. A més passem el relleu a uns dignes successors, els Patrick's, que com es pot observar en la foto, tenen aquell esperit de bon rotllo que tant ens agrada. Alguns dels seus jugadors participaran amb la UdG la propera temporada, i la història continua.


dijous, d’abril 12, 2007

Sense Pantin a Semis


Cubata en mà, sense articular una paraula més alta que l'altra, Pantin ha anunciat aquest vespre que serà baixa per la decisiva Final 4 de demà a la tarda. A la roda de premsa han assistit mitjans de comunicació de tot el planeta. Sota la inacabable pluja, i amb el got de Barraques 2004, el mític defensa nonempabista ha anunciat que els divendres no li va bé per jugar. La directiva ha fet totes les gestions possibles per comptar amb tots els seus jugadors, però l'horari de la final de demà era inamovible, i per això es va preferir jugar la semifinal una hora abans de la final. D'aquesta manera Didinho, Eduska i Kapi entre d'altres evitaven haver d'agafar festa a les seves respectives feines. Pantin s'ha mostrat inflexible en la decisió. Concretament a la pregunta de Maria, la xicota de Shaggy, de si Hamburg és més important que el Nonempabé (La propera setmana marxa a Hamburg, curiosament un divendres), el jugador nonempabista s'ha enfadat i ha declarat que "ja porto el pijama, i això és sagrat en els meus suecs". L'afició ha manifestat la seva tristesa i indignació amb pancartes com "Pantin = Lucky Luke, marxes sense despedir-te" o "Menys cubates i més sacrifici pel club".
El pentacampionat es posa coll amunt però esperem el miracle dels nostres herois.

dimecres, d’abril 11, 2007

I ja van 6!!!! NONEMPABE RADIO

Brindem pel sisè programa de Nonempabé Ràdio. No tothom pot dir que ha durat 6 programes seguits!!! I si no que preguntin a Academia de Actores. No és fàcil fer el programa però des de Nonempabé ens encanta que l'escolteu perquè sou molt mítics i ho mereixeu.

dijous, d’abril 05, 2007

MIC 2007


El MIC 2007 és torneig MítIC. El fill de Bebeto amb els infantils de Brasil, Boca Juniors juvenil enlluernant i representació de la UdG amb Granell jugant amb el Farners. Avui ha acabat la fase preliminar on es poden veure duels clarament desequilibrats. És el cas dels cadets de l'Espanyol-Vinaròs i Porto-Alcoyano, dos partits amb un favorit a priori. Ambdós partits es jugaven a Vilartagues, on el Nonempabé ha desplaçat un contingent de la secretaria tècnica. De l'Espanyol, poca cosa en podem extreure, doncs jugaven contra un equip de coixos al qual han golejat per 12-0 amb gols molt vistosos. En canvi el partit del Porto davant l'Alcoià ha servit per constatar moltes idees. En primer lloc, hem entès l'origen de la dita "tener más moral que el Alcoyano". L'equip de les terres valencianes presentava un onze amb jugadors petits, en concret hi havia un no semblava més que benjamí de primer any, amb 1'30 d'alçada com a molt. L'afició valenciana ha dut en volandes als seus jugadors, que tot i encaixar l'1-0 davant un equip portugués infinitament superior, han aconseguit establir l'empat. La fe mou muntanyes, però la diferència era abismal. Al final 3-1 pels portuguesos.
En el primer partit, Brasil ha guanyat a un rocós equip danés, Elite 3000, per 2 a 1. Els danesos però han passat a vuitens. La jornada s'ha tancat amb la victòria de l'Atlético de Madrid per 4 a 2 davant el Sant Feliu de Guíxols en la categoria infantil.

diumenge, d’abril 01, 2007

el futur del futbol





No faltaba ni uno. Todos habían acudido a la importante cita. Allí se encontraban todos los balones de fútbol del planeta. Desde los ancianos esféricos con cubierta de cuero elaborados a partir de vejigas de cerdo hasta los nuevos y llamativos diseñados por las grandes multinacionales.

El estadio de Maracaná era la sede de tan esperado congreso. Un acierto, puesto que sus gradas estaban llenas hasta la bandera de balones. Todos ellos aguardaban impacientes las palabras de su rey. El murmullo era creciente a medida que el tiempo pasaba.

- Parece que se lo toman con calma, y yo tengo partido de Libertadores esta noche – comentaba nervioso un impoluto balón mirando con aires de superioridad a sus concomitantes.

De repente los murmullos cesaron, y todo el estadio enmudeció. En el césped recién cortado de Maracaná comenzó a rodar una bola. Inconfundible. Todos los balones miraron maravillados y con signos evidentes de admiración. Era el rey. El cuero con el que creció Pelé, O Rei del fútbol. Aunque ya era anciano, rodó con una clase inimitable hasta llegar al centro del campo. Los aplausos rompieron el silencio.

- Amigos, en primer lugar os doy las gracias por haber asistido a mi llamada – El rey parecía preocupado y su voz sonaba frágil.- puesto que el tema que trataremos hoy aquí nos incumbe a todos.
- Eso esperamos viejo. – La voz acuchillante hizo rodajas el momento de tensión. El balón de Maradona era tan genial y rebelde como su amo.
- Bueno, si vino el balón de Maradona no falta nadie. – Comentó con voz sarcástica un balón situado en el fondo sur. Era el balón del partido en que Andoni Goicoechea lesionó gravemente al astro argentino.
- Tengamos la fiesta en paz, que no hemos venido a discutir por viejas rencillas. – Interrumpió el rey. – Hoy os he reunido aquí para hablaros de nuestro papel en la sociedad. Desde hace unas décadas, las pelotas de fútbol estamos en crisis…

El murmullo comenzó de nuevo. No todo el mundo estaba de acuerdo con esta afirmación, y comenzaron múltiples discusiones simultáneas. Fue un balón de última generación quien hizo un llamamiento al silencio. Aprovechó la ocasión para contraatacar.

- Querido rey, discrepo de tu afirmación, porque creo que vivimos un claro apogeo. Sólo has de mirar a tu alrededor y verás que nuestra familia ha crecido de forma espectacular. Pero me gustaría saber los motivos que te han llevado a tener esta visión.


El rey asintió y lanzó un hondo suspiro antes de empezar a argumentar su postura.

- Mirad, mi principal preocupación reside en el uso que nos dan las nuevas generaciones de niños. La mayoría de los más veteranos congregados hoy recordareis nuestra situación hace unas décadas. Los niños nos cuidaban como tesoros, y nos compartían con sus amigos en partidos callejeros que nos hacían disfrutar. Si nos ocurría algo, todos se esmeraban por arreglarlo y que rodáramos de nuevo. Nosotros a cambio luchábamos por convertir sus sueños de llegar a ser futbolistas de primer nivel en realidad. Ahora sin embargo las cosas estan cambiado mucho. En el primer mundo todos los niños tienen a más de uno de nosotros y nos abandonan en los rincones de sus casas para mirar la televisión. Ya no salen a la calle a jugar con sus amigos, y sus sueños de futbolistas han cambiado por la idea de la riqueza que conlleva ser futbolista. ¿ Qué podemos hacer como balones de fútbol que somos?