dimarts, de febrer 27, 2007

Crònica des del pou


Xasko ens ha fet arribar un comunicat. El publiquem en portada:

"No estic jugant bé. Cardo pena. El motiu no el sé. Per això vull demanar perdó a tots els aficionats nonempabistes, caldencs i de la UdG pel meu baix rendiment futbolístic. He donat moltes voltes al cap per trobar el motiu de la situació. El meu estat físic no és. Em trobo fort com sempre i el genoll no em dóna molts problemes. A més la preparació que fem al Caldes és excel·lent. Tampoc és una qüestió tàctica, això mai ha estat cap impediment. Penso que és més psicològic. No tinc el cap concentrat durant els partits i se'm nota massa. Ahir en el partit del Nonempabe va quedar pal·lesa la meva feblesa mental que sembla que tingui ultimament.
Demano paciència a l'afició, i prometo que a partir d'ara intentaré redreçar la situació. Caldes, no patiu que pujarem. Nonempabé, tranquils que aconseguirem el pentacampionat i UdG respireu que anirem a Espanya."

Ànims xasquet!!!!

diumenge, de febrer 25, 2007

Fins la mort


Que tremoli Lloret. Si aquest poble de la Costa Brava ja és escòria, a partir de dimecres ho serà encara més. L'arribada de 400 universitaris pot acabar amb la tranquilitat de la localitat selvatana. Però entre els centenars d'estudiants, n'hi ha un que crea por als habitants de Lloret de Mar. És Julevin, un animal en captivitat. S'obre la veda...

diumenge, de febrer 18, 2007

Nonempabe Radio capítol 2

Ja podeu escoltar a la nostra web la segona entrega de Nonempabe Radio. Teniu novetats. Si voleu esdevindre subscriptors del nostre programa i rebre al mail cada edició, podeu visitar aquest enllaç.

Subscriu-te

diumenge, de febrer 11, 2007

Hi ha un bandàlic entre nosaltres!!!


Lo que abans eren rumors avui ja són realitats del tot constatades. Pau Garcia, el més que mítik jugador nonempabista ha cedit a les pressions rebudes aquests últims dies i ha confessat la seva militància a banda armada. Si bé és cert que ell mai s'ha identificat com a terrorista, moltes de les seves accions parlen per si soles: diferents furts a restaurants gironins, barricades, destrosses de mobiliari urbà, insults més que greus a fèmines... el perquè d'aquest comportament? no ho sap ni ell...



En els pròxims dies la directiva del club pendrà una decisió al respecte, tot i que des d'un inici ja sembla que se li imposarà una multa econòmica, els alts càrrecs del Nonempabé C.F. no descarten alguna mesura més dràstica: prohibir-li la sortida nocturna de qualsevol dijous als locals gironins, treure-li el vi de la seva dieta mediterrània o fins i tot separar-lo de Julevin durant les concentracions prèvies als partits.



Tant punt es sàpiga la sentència, la junta directiva convocarà una roda de prensa per tal de ternir-nos informats. Des d'aquí demanar perdó en nom del club per tal llastimosa imatge i esperem que tals accions aïllades no taquin la reputació d'aquest gran jugador que tenim entre nosaltres. Al nostres fans més petits només dir-los que es fixin en el Pau futbolista, el gran de debó!!!



Rectificar és de savis!!! i tu ets molt gran!!!

dissabte, de febrer 10, 2007

NONEMPABE RADIO


Ja tenim una petita mostra del que pot ser Nonempabé Ràdio. Us podeu baixar el primer programa informatiu clicant a l'enllaç anterior. Esperem que us agradi!!!!

Només heu d'entrar a l'enllaç i pitjar el botor "Download" així de fàcil!!!

Resultats enquesta 2

La segona enquesta ja ha acabat, i els nostres lectors han demostrat tenir un gran olfacte, ja que van encertar els dos suecs del sopar "fileeeeeeteeeeeeeees saps que siiiiiiii". Kapi amb el 44% dels vots va ser el rei indiscutible, seguit per Bustins. Martí Sala era el vot trampa, i només el va votar el 3%.

dijous, de febrer 08, 2007

Poesia!

Per cortesia de Crusigol:

Emborratxeu-vos.
Cal estar sempre borratxo!!
Tot es basa en això: és l’única questió.
Per no sentir l’horrible pes del temps que us presiona les espatlles i us vincla cap a terra,
Cal emborratxar-se sense treva!!!
De què però? De vi , de poesia, de virtud, com més us agradi.
Però emborratxeu-vos.
I si alguna vegada, als granos d’un palau,
a l’herba verda i molla d’un prat,
en la solitud de la vostra habitació
us desperteu amb la borratxera minvada
o ja serens del tot,
demaneu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge,
a tot allò que fuig,
a tot allò que plora,
a tot allò que es mou,
a tot allò que canta,
a tot allò que parla,
demaneu quina hora és;
i el vent,l’ona, l’estel ,l’ocell, el rellotge us respondran:
És l’hora d’emborratxar-se!!!
Per no ser esclaus martiritzats del temps ,
Emborratxeu-vos!!
Emborratxeu-vos sense parar!!!!
De vi, de poesia o de virtud,
del que més us agradi.

Jordi Cruset "Crusigol" que gran que ets

dimecres, de febrer 07, 2007

Farem que sigui gran!!!


Girona, 6:00 AM del dijous 8 de febrer del 2007...

La ciutat desperta tranquil·la, encara a les fosques, com si d’un dia més d’aquest extrany hivern es tractés. Escombriaires fan els últims retocs als nostres carrers amb els mítics “manguerassos” que no deixen ronya al seu pas, els treballadors més matiners deixen entreveure la seva cara “zombie” rera grans bufandes, gorros i guants empalfats, d’altres, tot just acaben ara la seva jornada laboral... de fons, silenci... Ningú d’ells i ningú dels que encara estan dormint saben o s’imaginen el que més tard s’hi viurà...

Girona, la ciutat dels rius, la tres vegades immortal, aquella que ens ha vist néixer, créixer, esperem que en un futur reproduir-nos (o si més no molts intens) i la que, si el dia avança com diuen les cròniques i escriptures més extremistes, la Girona que un dia visqué sota l’atenta mirada d’un grup molt mític.

Ja ho va dir Nostradamus en una de les seves profecies: “El segon dijous del mes segon del setè any del tercer mil·leni, en el temple de la festa, d’on abans n’erem reis, passarem a ser súbdits, d’on abans ens hi pixàvem, passarem a ser orina, d’on abans n’érem escòria després serem escòria...”

El gran profeta ho deixa ben clar, hi haurà un abans i un després al gran sopar de demà. Tot sigui per acomiadar com cal al nostre Albert Anglès, tot sigui perquè des de terres germàniques qualsevol olor a festa, per poca que sigui, li recordi els amics que ja des de divendres l’estaran esperant... Ja saps on trobar-nos... el Lux és casa nostra, és casa teva...



Oda al lux

L’eufòria bufa amb força quan les portes se’ns obren,
i l’allau de rajades, com si d’una tempesta es tractés,
augmenta amb el proper cubata que ens porten.

Sant Hilari Jule, no siguis marica,
tira la palla i traga una mica...

I la jornada avança, l’Albert se’ns desfassa,
i tot i que la cobra és fiable al 100%,
ningú descarta carbassa...

I nostra veu és l’alcohol, ja sigui amb cola o llimona,
recitar poesia a tot de pops
és el que realment il·lusiona.

Són llargues les nits i dolces les ressaques,
com suaus els estels que et fan de llençols,
Com grans sou tots vosaltres.

MÍTICS, REALMENT SOU LO + GRAN!!!

dimarts, de febrer 06, 2007

Futbol, 2 – Escòria, 1




El de diumenge era un partit que es presentava emocionant. El líder, el Riudellots, visitava el camp d’un Caldes farcit de mítics. Els locals rebien el partit com una autèntica final, ja que en cas de no guanyar, perdien tota opció de lluitar per l’ascens.

El partit va començar amb un domini aclaparador del conjunt caldenc, amb un futbol vistós i elaborat. Les primeres ocasions no es van fer esperar, i ben aviat Cruset va inaugurar el marcador en un remat dins l’àrea petita. La tendència no va variar massa i el Caldes va merèixer arribar al descans amb tres o quatre gols d’avantatge.

El Riudellots per la seva banda, a part de veure venir amb impotència l’allau de joc dels vermells, va jugar amb una duresa impròpia d’un equip de futbol. Es van dedicar a cometre dures entrades i protestar l’improtestable.

La segona part va donar pas a un recital de faltes en contra del Caldes, per la por de l’àrbitre a represalies dels visitants. Fruit d’aquesta ajuda, l’empat pujava al marcador després d’una falta inexistent. Els jugadors locals no es van rendir i tot i el cansament acumulat durant el partit, van fer el 2 a 1 que feia justícia al marcador.

Al final un penal fallat per el Riudellots donava la victòria al futbol. Va guanyar qui més va merèixer la victòria.