El de diumenge era un partit que es presentava emocionant. El líder, el Riudellots, visitava el camp d’un Caldes farcit de mítics. Els locals rebien el partit com una autèntica final, ja que en cas de no guanyar, perdien tota opció de lluitar per l’ascens.
El partit va començar amb un domini aclaparador del conjunt caldenc, amb un futbol vistós i elaborat. Les primeres ocasions no es van fer esperar, i ben aviat Cruset va inaugurar el marcador en un remat dins l’àrea petita. La tendència no va variar massa i el Caldes va merèixer arribar al descans amb tres o quatre gols d’avantatge.
El Riudellots per la seva banda, a part de veure venir amb impotència l’allau de joc dels vermells, va jugar amb una duresa impròpia d’un equip de futbol. Es van dedicar a cometre dures entrades i protestar l’improtestable.
La segona part va donar pas a un recital de faltes en contra del Caldes, per la por de l’àrbitre a represalies dels visitants. Fruit d’aquesta ajuda, l’empat pujava al marcador després d’una falta inexistent. Els jugadors locals no es van rendir i tot i el cansament acumulat durant el partit, van fer el 2 a 1 que feia justícia al marcador.
Al final un penal fallat per el Riudellots donava la victòria al futbol. Va guanyar qui més va merèixer la victòria.
3 comentaris:
Veig que les clases de periodisme començen a funcionar. Cronica curta, precisa i destacant els fets importants.
Ah! i un altre vegada, haviam si li doneu una mica menys d'emoció al partit,que tinc el "marcapasos" fet caldo....
Marcos compra't un SONOTONE!!!!
No se si el missatge anterior és d'algú gaire anònim!!! jejeje!!!
Gran Xasko-sords, bona crònica!!! Aviat tornaran les meves publicacions!!!
Ànims!!!
Ferragut no jugo??? Saludos
Publica un comentari a l'entrada