dissabte, de juliol 29, 2006

Capítol 4 "Hannover, tocats i enfonsats"

Després de la primera nit a la bonica ciutat de Hannover, Brugui i Xasko es van aixecar ben aviat, a les 8 del matí per anar a buscar les entrades (que no podrien aconseguir fins 3 hores més tard).

Per la seva banda Pantin, Kapi i Adam mantenien converses a l'autocaravana, i una estona després Kapi era entrevistat per la televisió francesa per obtenir la seva opinió sobre el partit. Un cop acabada l'entrevista els mítics ens vam unir al Ticket Center on aconseguíem les entrades somiades, i iniciavem la odisea de la revenda. Veient la dificultat de revendre-les, ens vam dirigir al Fan Fest on grups d'espanyols (alguns d'ells ultra-fatxes i incults, i d'altres tot al contrari) es paraven a parlar amb nosaltres. El dia avançava i l'hora del partit s'acostava sense que la nostra entrada trobés sortida. Finalment un home de Palència ens la va comprar per 250 euros, el doble del seu valor a taquilla. No era el benefici que havíem esperat, però era un consol treure-la de sobre.


Vam anar a mirar el Brasil-Ghana amb total tranquilitat al bar del costat de l'estadi, fent-nos íntims dels càmeres de la NBC que ens ensenyaven fotos de partits del mundial fetes per ells. Brasil va fer el que havia de fer, i es va imposar per 3-0 a l'últim equip africà supervivent en el mundial. Un cop finalitzat el partit ens vam dirigir cap a l'estadi gaudint d'un ambient digne de grans ocasions, el partit Espanya-França estava a punt de començar. Ens vam fotografiar amb uns quants mítics més (Tomás Guasch, Clement d'Antibes, etc) i vam agafar lloc a la tribuna de l'estadi de Hannover.

El partit començava molt bé amb el gol de penal de Villa, però les coses es van anar capgirant cap a un escenari dramàtic amb el gol de l'empat francès. A la segona part, arribava la derrota d'Espanya, que comportava l'enèssima decepció mundialista de la sel·lecció.
Els mítics tornavem cap a l'autocaravana amb cara de derrota i un bratswurst sota el braç per afogar les penes mentre criticàvem a Luis Aragonés.