dimecres, d’abril 05, 2006

DRAMA MAJÚSCUL



Avui no hi ha crònica. El motiu és que no recordar ajuda a oblidar, i oblidar és la paraula que s'escau pel partit d'ahir. Tan a prop i tan lluny. El futbol ens brinda moments alegres i joiosos, però ahir vam viure l'altra cara de la moneda, la de la derrota. Estàvem tan poc acostumats a tastar-la que ens va fer més mal reviure la tristor i el patiment que et provoca. Però ara ja està, s'ha acabat, hem despertat del somni.
Em provoca una gegant aflicció pensar en tot l'equip, i en les esperances que teníem dipositades en l'encontre d'ahir. Tinc les imatges de cada un de vosaltres, companys, amb el sentiment de derrota, ràbia i decepció en els ulls. És dur despertar d'un somni d'aquesta manera, però ara només ens queda el bonic record del somni mentre va durar.
Probablement va ser el meu últim partit amb la UdG, i el de molts altres companys. Ahir al vespre mirava enrere i veia el llarg camí que junts hem recorregut, i ja m'embargava la anyorança de moments que no es repetiran. Però se'm dibuixava un somriure rememorant tots els moments que ens han unit durant tots aquests anys ( Els partits de classificació, els de futbol 7, els càntics, els inigualables sopars, les xerrades tècniques, els escalfaments, els viatges) i que han fet que ens sentíssim com una gran família i com molt bons amics. Ha estat un plaer compartir alegries i patiments amb tan bons jugadors, però per sobre de tot (i això és el que la memòria no oblida), grans persones. El destí no em reservava un exitós final, però potser el seu motiu era el de fer-me adonar de tot allò que he guanyat jugant amb la UdG (i no parlo de partits). Ara puc dir que realment he entès allò de "UdG es un sentimiento".
Gràcies a Adam per permetre'm compartir tots aquests moments amb vosaltres i gràcies a Kapi, Pantin, Didinho, Bustins, Pau Miret, Pini, Teixi, Albert Anglès, Pau Garcia, Piris, Borrat, Alfred, Jaume Duran, Pau Gusó, Cristian Mora, Doctor, Andreu Donat, Aleix Barana, Pastor, Sanglas, Gari, Albert Parés, Quique, Ivan Rodríguez, Damià Sagué, Aitor yeto, Joan Martínez, Ferran Alabau, Marc Quer, Iñaki, Barrot, Eloi Amagat,Pep Pujol, Ferran Perez, els bessons, Jordi Arau, Berto, Eduska, Mató i molts que de ben segur que em deixo i també mereixen que els doni les gràcies.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ets molt gran!!! Una mica de llagrimeta.

Anònim ha dit...

Doncs la veritat és que m'ha arribat aquesta noticia.

Anònim ha dit...

la canço se surt, es lo millor.

Anònim ha dit...

putu marcos...axo es massa emotiu! molt gran