Ahir es respirava per tot arreu un ambient especial. Les noies anaven més destapades que de costum, el solet matiner brillava per sobre de tots els caps que passejaven per la concurreguda universitat, mentre tres mítics estaven en un banc, disfrutant de les hores prèvies als moments més importants de les seves carreres. Eren Kapi, Xasko i Bicho, emblemàtics jugadors del Nonempabé, que van començar amb una cerveseta el gran dia.
Posteriorment, la concentració s'iniciava a casa de Bicho que va convidar als jugadors Xasko, Kapi i Tripo a un dinar de germanor a la seva casa de campo per assegurar la correcta dieta d'aquests integrants de la plantilla.
La final s'acostava, i la universitat era una riuada de gent que ja es dirigia a l'estadi, onejant banderes vermelles o verdes, esperant viure una nit memorable de futbol.
La concentració oficial es va fer a la facultat d’econòmiques on Pantin, Bicho, Xasko i Tripo van fer unes cervesetes esperant el gran moment. Posteriorment s’hi uniria Arxer, que aquest any debutava.
Un cop a l’estadi, tot estava apunt. Els jugadors dels dos equips van aplaudir a les seves aficions que emplenaven el meravellós estadi UdG. En aquells moments es van veure les primeres decepcions, Téllez Sanchez no arbitraria la final, i Pau Gacia havia caigut de la llista a última hora per problemes de gastroenteritis.
La pluja va fer acte de presència durant els primers minuts de la final, marcats per respecte mutu que es van mostrar ambdós equips, que provocava un joc de migcampisme amb poques ocasions de gol. Però aviat es va veure que el Nonempabé volia més la pilota, i tot i la seva inferioritat tàctica en el mig del camp va anar-se fent amb el ritme de joc que més l’interessava. La pluja desistia, i el Nonempabé es creixia poc a poc envers un rival que començava a patir de valent, fins que una jugada d’Arxer que va servir una pilota d’or a Xasko, va acabar amb la pilota al fons de la porteria establint l’1-0.
La decoració va canviar una mica amb aquest gol, ja que Lo + gran va obrir línies i va gaudir d’alguna ocasió, fins que una errada defensiva va permetre a Andreu Donat retornar les taules al marcador.
Va arribar la mitja part, amb la lesió de Cruset que deixava a Andreu donat com a únic referent atacant clar per part de Lo + Gran..
La segona part s’iniciava amb un Nonempabé molt ambiciós que va tornar a ser l’amo del partit i de la pilota, amb passades ràpides i un joc molt vistós, que va traduir-se amb el 2-1 obra de Bicho després d’una assistència de Didinho. El partit agafava color vermell, i l’afició començava a creure en el tricampionat, i més encara quan Didinho en una jugada dins l’àrea feia de xut ras el 3-1 que donava certa tranquilitat al conjunt nonempabista, que ja es veia campió.
Minuts després, amb Lo + Gran tocat, Aleix feia el 4-1 de fora de l’area, amb la qual cosa el Nonempabé ja es veia campió. Però el conjunt vermell es va tirar endarrere, esperant el final del partit, i aquest fet va ser aprofitat pels integrants de Lo + Gran, que van fer-se amos del partit, i amb gran encert establien el 4-2 per mitjà de Donat.
Aquest gol va fer entrar la por als jugadors que veiem com Lo + Gran s’havia despertat d’un KO segur, i per mitjà d’una jugada personal d’Adam van establir el 4-3 obra de Jan Cros. El partit estava més obert que mai, i en una errada defensiva, Andreu Donat establia un empat que feia preveure el pitjor, els penals.
Però llavors va aparèixer la casta dels jugadors nonempabistes. Ramos va robar una pilota i la va jugar a Xasko que va iniciar una galopada regatejant als rivals fins arribar a l’alçada d’Albert Anglès que cometia falta sobre Xasko. Ell mateix va ser l’encarregat de posar un centre enverinat, que semblava que no acabaria en res, però Didinho va posar el cap realitzant la pilota una paràbola al segon pal, on estava Eduska, un home estimadíssim, que amb molta sang freda instal·lava el cuir dins la porteria defensada per Piris, causant el deliri entre jugadors i aficionats nonempabistes.
Va arribar el final, i va començar la festa de celebració. Una final èpica que serà molt recordada per tots, i que va respondre a les expectatives. Els enamorats del futbol ho som una mica més gràcies a aquests dos equips.
1 x 1
Evidentment, degut a la consecució del títol, la redacció ha decidit posar un 10 a tots els campions, tal com va fer l’SPORT quan el barça es va proclamar campió d’Europa.
NONEMPABÉ:
Kapi (10) Segur. Va mostrar-se un cop més segur sota pals, i tot i alguna pilota que se li va escapar, va estar atent a totes les jugades. Molt destacada una intervenció amb empat a 4 que hagués canviat el rumb de la història.
Pantin (10) Infranquejable. Quan aquest jugador està a la defensa, l’equip guanya enters. Ahir va quedar pal·lès en nombroses ocasions.
Ramos (10) Progressiu. Va anar de menys a més, formant parella defensiva amb Pantin. Van demostrar ser una parella defensivament molt compensada. A més va saber donar sortida ràpida de pilota.
Xasko (10) Incansable. Va lluitar i va anar a totes les pilotes que va poder. En algun “yo y el mundo” va rebre falta. Va anotar el primer gol que obria el camí al títol.
Arxer (10) Imprescindible. Ahir es va demostrar que és un jugador imprescindible per l’esquema tàctic del club, amb una feina defensiva encomiable. Va donar la passada del primer gol.
Bicho (10) Talismà. És l’Alexanco de l’equip. Tot i no destacar per les seves característiques fisíques i tècniques, sap jugar les seves cartes. Va fer un gol importantíssim, i va desbordar per banda.
Aleix (10) Ràpid. Una vegada més la seva velocitat, i facilitat de marxar de l’u contra u, va permetre al llebrer nonempabista dotar d’un gran ritme al joc. A més va marcar el 4-1.
Didinho (10) Estelar. Tot i els seus problemes d’esquena, va moure’s portant de corcó a la defensa rival. Va donar dues assistències de gol (la del definitiu 5-4) i va establir el 3-1.
Anoro (10) Perillós. Va començar cohibit, però va agafar el ritme de partit rapidament, i amb la seva confiança va deleitar a l’afició amb regates magistrals. No va marcar però va poder fer el gol de la final en un xut impressionant que va sortir fora per centimetres.
Eduska (10) Heroi. Aquest jugador es mereix un monument a la universitat. Per la seva entrega les seves ganes i la seva il·lusió. Encomana a tothom, i fa que l’equip sigui encara millor. A més ahir va saber estar en el lloc oportú en el moment oportú, per donar una victòria al seu equip.
LO + GRAN:
Piris (7) Correcte. Els seus reflexes van evitar algun gol nonempabista. En els gols, poc se li pot dir a aquest porter.
Ferran (6) Dubitatiu. En alguns moments va mostrar-se molt segur, però en d’altres va acabar desbordat pel joc rival.
Ferro (8) Baluart. A darrere aquest home és un autèntic baluart defensiu, jugant fàcil i sense perdre pilotes.
Albert Anglès (7) Ofensiu. Defensivament no va ser el seu millor dia, però les seves internades per banda resultaven molt perilloses en el joc d’atac del seu equip.
Adam (7) Organitzador. Aquest home és l’entrenador dins del camp. A més va protagonitzar algunes bones intervencions. Se li va notar que sortia d’una lesió en algunes fases de partit. Va servir el 4-3 a Jan Cros.
Ivan (6) Voluntariós. Ho va intentar, però ahir no era el seu dia. Arxer i Pantin no el van deixar desenvolupar el seu joc.
Jan Cros (6) Sorpresiu. Va sorprendre amb la seva velocitat, i va ser l’autor del 4-3.
Andreu Donat (9) Golejador. Com és habitual va ser la peça clau de l’atac de Lo + Gran, autor de 3 gols, va erigir-se com a millor home de l’equip subcampió.
Cruset (6) Lesionat. No va poder disputar la segona part per una lesió al turmell. Fins aleshores ho va intentar però sense encert, tot i que sempre que té la pilota existeix sensació de perill.
Isidru (-) Descartat. No va jugar per decisió tècnica i per les circumstàncies de l’encontre.
Posteriorment, la concentració s'iniciava a casa de Bicho que va convidar als jugadors Xasko, Kapi i Tripo a un dinar de germanor a la seva casa de campo per assegurar la correcta dieta d'aquests integrants de la plantilla.
La final s'acostava, i la universitat era una riuada de gent que ja es dirigia a l'estadi, onejant banderes vermelles o verdes, esperant viure una nit memorable de futbol.
La concentració oficial es va fer a la facultat d’econòmiques on Pantin, Bicho, Xasko i Tripo van fer unes cervesetes esperant el gran moment. Posteriorment s’hi uniria Arxer, que aquest any debutava.
Un cop a l’estadi, tot estava apunt. Els jugadors dels dos equips van aplaudir a les seves aficions que emplenaven el meravellós estadi UdG. En aquells moments es van veure les primeres decepcions, Téllez Sanchez no arbitraria la final, i Pau Gacia havia caigut de la llista a última hora per problemes de gastroenteritis.
La pluja va fer acte de presència durant els primers minuts de la final, marcats per respecte mutu que es van mostrar ambdós equips, que provocava un joc de migcampisme amb poques ocasions de gol. Però aviat es va veure que el Nonempabé volia més la pilota, i tot i la seva inferioritat tàctica en el mig del camp va anar-se fent amb el ritme de joc que més l’interessava. La pluja desistia, i el Nonempabé es creixia poc a poc envers un rival que començava a patir de valent, fins que una jugada d’Arxer que va servir una pilota d’or a Xasko, va acabar amb la pilota al fons de la porteria establint l’1-0.
La decoració va canviar una mica amb aquest gol, ja que Lo + gran va obrir línies i va gaudir d’alguna ocasió, fins que una errada defensiva va permetre a Andreu Donat retornar les taules al marcador.
Va arribar la mitja part, amb la lesió de Cruset que deixava a Andreu donat com a únic referent atacant clar per part de Lo + Gran..
La segona part s’iniciava amb un Nonempabé molt ambiciós que va tornar a ser l’amo del partit i de la pilota, amb passades ràpides i un joc molt vistós, que va traduir-se amb el 2-1 obra de Bicho després d’una assistència de Didinho. El partit agafava color vermell, i l’afició començava a creure en el tricampionat, i més encara quan Didinho en una jugada dins l’àrea feia de xut ras el 3-1 que donava certa tranquilitat al conjunt nonempabista, que ja es veia campió.
Minuts després, amb Lo + Gran tocat, Aleix feia el 4-1 de fora de l’area, amb la qual cosa el Nonempabé ja es veia campió. Però el conjunt vermell es va tirar endarrere, esperant el final del partit, i aquest fet va ser aprofitat pels integrants de Lo + Gran, que van fer-se amos del partit, i amb gran encert establien el 4-2 per mitjà de Donat.
Aquest gol va fer entrar la por als jugadors que veiem com Lo + Gran s’havia despertat d’un KO segur, i per mitjà d’una jugada personal d’Adam van establir el 4-3 obra de Jan Cros. El partit estava més obert que mai, i en una errada defensiva, Andreu Donat establia un empat que feia preveure el pitjor, els penals.
Però llavors va aparèixer la casta dels jugadors nonempabistes. Ramos va robar una pilota i la va jugar a Xasko que va iniciar una galopada regatejant als rivals fins arribar a l’alçada d’Albert Anglès que cometia falta sobre Xasko. Ell mateix va ser l’encarregat de posar un centre enverinat, que semblava que no acabaria en res, però Didinho va posar el cap realitzant la pilota una paràbola al segon pal, on estava Eduska, un home estimadíssim, que amb molta sang freda instal·lava el cuir dins la porteria defensada per Piris, causant el deliri entre jugadors i aficionats nonempabistes.
Va arribar el final, i va començar la festa de celebració. Una final èpica que serà molt recordada per tots, i que va respondre a les expectatives. Els enamorats del futbol ho som una mica més gràcies a aquests dos equips.
1 x 1
Evidentment, degut a la consecució del títol, la redacció ha decidit posar un 10 a tots els campions, tal com va fer l’SPORT quan el barça es va proclamar campió d’Europa.
NONEMPABÉ:
Kapi (10) Segur. Va mostrar-se un cop més segur sota pals, i tot i alguna pilota que se li va escapar, va estar atent a totes les jugades. Molt destacada una intervenció amb empat a 4 que hagués canviat el rumb de la història.
Pantin (10) Infranquejable. Quan aquest jugador està a la defensa, l’equip guanya enters. Ahir va quedar pal·lès en nombroses ocasions.
Ramos (10) Progressiu. Va anar de menys a més, formant parella defensiva amb Pantin. Van demostrar ser una parella defensivament molt compensada. A més va saber donar sortida ràpida de pilota.
Xasko (10) Incansable. Va lluitar i va anar a totes les pilotes que va poder. En algun “yo y el mundo” va rebre falta. Va anotar el primer gol que obria el camí al títol.
Arxer (10) Imprescindible. Ahir es va demostrar que és un jugador imprescindible per l’esquema tàctic del club, amb una feina defensiva encomiable. Va donar la passada del primer gol.
Bicho (10) Talismà. És l’Alexanco de l’equip. Tot i no destacar per les seves característiques fisíques i tècniques, sap jugar les seves cartes. Va fer un gol importantíssim, i va desbordar per banda.
Aleix (10) Ràpid. Una vegada més la seva velocitat, i facilitat de marxar de l’u contra u, va permetre al llebrer nonempabista dotar d’un gran ritme al joc. A més va marcar el 4-1.
Didinho (10) Estelar. Tot i els seus problemes d’esquena, va moure’s portant de corcó a la defensa rival. Va donar dues assistències de gol (la del definitiu 5-4) i va establir el 3-1.
Anoro (10) Perillós. Va començar cohibit, però va agafar el ritme de partit rapidament, i amb la seva confiança va deleitar a l’afició amb regates magistrals. No va marcar però va poder fer el gol de la final en un xut impressionant que va sortir fora per centimetres.
Eduska (10) Heroi. Aquest jugador es mereix un monument a la universitat. Per la seva entrega les seves ganes i la seva il·lusió. Encomana a tothom, i fa que l’equip sigui encara millor. A més ahir va saber estar en el lloc oportú en el moment oportú, per donar una victòria al seu equip.
LO + GRAN:
Piris (7) Correcte. Els seus reflexes van evitar algun gol nonempabista. En els gols, poc se li pot dir a aquest porter.
Ferran (6) Dubitatiu. En alguns moments va mostrar-se molt segur, però en d’altres va acabar desbordat pel joc rival.
Ferro (8) Baluart. A darrere aquest home és un autèntic baluart defensiu, jugant fàcil i sense perdre pilotes.
Albert Anglès (7) Ofensiu. Defensivament no va ser el seu millor dia, però les seves internades per banda resultaven molt perilloses en el joc d’atac del seu equip.
Adam (7) Organitzador. Aquest home és l’entrenador dins del camp. A més va protagonitzar algunes bones intervencions. Se li va notar que sortia d’una lesió en algunes fases de partit. Va servir el 4-3 a Jan Cros.
Ivan (6) Voluntariós. Ho va intentar, però ahir no era el seu dia. Arxer i Pantin no el van deixar desenvolupar el seu joc.
Jan Cros (6) Sorpresiu. Va sorprendre amb la seva velocitat, i va ser l’autor del 4-3.
Andreu Donat (9) Golejador. Com és habitual va ser la peça clau de l’atac de Lo + Gran, autor de 3 gols, va erigir-se com a millor home de l’equip subcampió.
Cruset (6) Lesionat. No va poder disputar la segona part per una lesió al turmell. Fins aleshores ho va intentar però sense encert, tot i que sempre que té la pilota existeix sensació de perill.
Isidru (-) Descartat. No va jugar per decisió tècnica i per les circumstàncies de l’encontre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada