30 de juny de 2006, hi ha gent que no enten la grandesa d'aquest esport. Propers a la porta de Brandemburg, límit entre dos maneres de concebre el món del segle XX, desenes de pantalles gegants s'aixecaven sobre els caps de milers d'alemanys que projectaven les esperances de guanyar el seu mundial. En el camí per assolir tan preciada fita, el conjunt argentí estava disposat a aiguar la festa berlinesa. Curiosament la porta de Brandemburg era testimoni de dues formes oposades de viure el futbol del segle XXI. Per una banda, el futbol eficaç i incansable del conjunt alemany, una màquina futbolísitica sense fisures que avançava implacable sobre els seus enemics. D'altra banda una concepció més alegre de futbol amb jugadors de toc exquisit, que recordava als rellotges de Dalí, amb un funcionament precís però sense sotmetre's a cànons preestablerts.
El partit va acabar en taules, tot i que la superioritat argentina semblava inqüestionable. Alemanya ferida de mort va treure les urpes a manca de pocs minuts pel final per establir l'empat, quan semblava més a prop l'estocada final del conjunt argentí. Tot això passava, mentre una jove estrella, Messi, mirava el partit de la banqueta.
En el video que tenim intentem veure perquè Alemanya va guanyar amb el llançament dels penals. Calen les paraules?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada