Didinho escoria

L'artífex de la derrota nonempabista. Ens l'estimem molt però es escòria. Mireu el seu penal fallat a nonempabe TV. Dramàtic. Atenció la pluja d'objectes que li cau només fallar. Pilotada inclosa.

Relleu generacional

Semifinals: Nonempabe, 7 - Lo + Gran, 6

FINAL: Nonempabe , 2 - Patrick's, 2 (penals 4-5)

Tarda plujosa al servei d'esports. Un clima premonitori de grans heroïcitats. La semifinal contra Lo + Gran ja podia ser una final. Al camp del servei d'esports s'hi van reunir tot de mítics per la disputa d'aquest partit que donava el passaport a la final. El Nonempabé però, sabia que era l'oportunitat única d'aconseguir el pentacampionat, i va plantejar el partit amb molta seriositat. En un obrir i tancar d'ulls, els taronges guanyaven per 3 a 0. Però les "pajares" per tots conegudes del conjunt nonempabista, van permetre a lo + Gran remuntar fins al 3 a 3. Resultat d'empat que es restabliria amb un 4 a 4, quan Pau Garcia va decidir trencar el partit. 7 a 4. Els dos gols de l'equip d'Adam van servir per donar emoció als últims minuts. El Nonempabé arribava a la seva cinquena final consecutiva.

El respecte mutu va marcar una final sota la pluja. Els jugadors nonempabistes, físicament tocats després de jugar les semifinals van patir més del compte. Al final del partit el 2 a 2 convidava a decidir la final a la loteria dels penals. Tothom va marcar el seu, fins arribar el torn d'un desparegut Didinho. Va xutar el penal a l'estil Panenka, fidel al seu estil dins l'últim moment. La pilota va descriure una paràbola excessivament alta, i la pilota es va perdre per damunt la porteria. Granell va marcar el seu penalti, i els Patrick's es van proclamar campions.

No era el final somiat, però va ser un gran final. En aquests anys hem emulat el Barça del Dream Team, i la d'ahir era la nostra final d'Atenes particular. Tetracampions no és poc, i potser a la llarga agraïrem el paral·lelisme amb el Barça, ja que si haguéssim aconseguit el pentacampionat, ara ens compararien amb la Quinta del Buitre. A més passem el relleu a uns dignes successors, els Patrick's, que com es pot observar en la foto, tenen aquell esperit de bon rotllo que tant ens agrada. Alguns dels seus jugadors participaran amb la UdG la propera temporada, i la història continua.

Sense Pantin a Semis

Cubata en mà, sense articular una paraula més alta que l'altra, Pantin ha anunciat aquest vespre que serà baixa per la decisiva Final 4 de demà a la tarda. A la roda de premsa han assistit mitjans de comunicació de tot el planeta. Sota la inacabable pluja, i amb el got de Barraques 2004, el mític defensa nonempabista ha anunciat que els divendres no li va bé per jugar. La directiva ha fet totes les gestions possibles per comptar amb tots els seus jugadors, però l'horari de la final de demà era inamovible, i per això es va preferir jugar la semifinal una hora abans de la final. D'aquesta manera Didinho, Eduska i Kapi entre d'altres evitaven haver d'agafar festa a les seves respectives feines. Pantin s'ha mostrat inflexible en la decisió. Concretament a la pregunta de Maria, la xicota de Shaggy, de si Hamburg és més important que el Nonempabé (La propera setmana marxa a Hamburg, curiosament un divendres), el jugador nonempabista s'ha enfadat i ha declarat que "ja porto el pijama, i això és sagrat en els meus suecs". L'afició ha manifestat la seva tristesa i indignació amb pancartes com "Pantin = Lucky Luke, marxes sense despedir-te" o "Menys cubates i més sacrifici pel club".

El pentacampionat es posa coll amunt però esperem el miracle dels nostres herois.