Poesia!

Per cortesia de Crusigol:

Emborratxeu-vos.
Cal estar sempre borratxo!!
Tot es basa en això: és l’única questió.
Per no sentir l’horrible pes del temps que us presiona les espatlles i us vincla cap a terra,
Cal emborratxar-se sense treva!!!
De què però? De vi , de poesia, de virtud, com més us agradi.
Però emborratxeu-vos.
I si alguna vegada, als granos d’un palau,
a l’herba verda i molla d’un prat,
en la solitud de la vostra habitació
us desperteu amb la borratxera minvada
o ja serens del tot,
demaneu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge,
a tot allò que fuig,
a tot allò que plora,
a tot allò que es mou,
a tot allò que canta,
a tot allò que parla,
demaneu quina hora és;
i el vent,l’ona, l’estel ,l’ocell, el rellotge us respondran:
És l’hora d’emborratxar-se!!!
Per no ser esclaus martiritzats del temps ,
Emborratxeu-vos!!
Emborratxeu-vos sense parar!!!!
De vi, de poesia o de virtud,
del que més us agradi.

Jordi Cruset "Crusigol" que gran que ets

Farem que sigui gran!!!

Girona, 6:00 AM del dijous 8 de febrer del 2007...

La ciutat desperta tranquil·la, encara a les fosques, com si d’un dia més d’aquest extrany hivern es tractés. Escombriaires fan els últims retocs als nostres carrers amb els mítics “manguerassos” que no deixen ronya al seu pas, els treballadors més matiners deixen entreveure la seva cara “zombie” rera grans bufandes, gorros i guants empalfats, d’altres, tot just acaben ara la seva jornada laboral... de fons, silenci... Ningú d’ells i ningú dels que encara estan dormint saben o s’imaginen el que més tard s’hi viurà...

Girona, la ciutat dels rius, la tres vegades immortal, aquella que ens ha vist néixer, créixer, esperem que en un futur reproduir-nos (o si més no molts intens) i la que, si el dia avança com diuen les cròniques i escriptures més extremistes, la Girona que un dia visqué sota l’atenta mirada d’un grup molt mític.

Ja ho va dir Nostradamus en una de les seves profecies: “El segon dijous del mes segon del setè any del tercer mil·leni, en el temple de la festa, d’on abans n’erem reis, passarem a ser súbdits, d’on abans ens hi pixàvem, passarem a ser orina, d’on abans n’érem escòria després serem escòria...”

El gran profeta ho deixa ben clar, hi haurà un abans i un després al gran sopar de demà. Tot sigui per acomiadar com cal al nostre Albert Anglès, tot sigui perquè des de terres germàniques qualsevol olor a festa, per poca que sigui, li recordi els amics que ja des de divendres l’estaran esperant... Ja saps on trobar-nos... el Lux és casa nostra, és casa teva...

Oda al lux

L’eufòria bufa amb força quan les portes se’ns obren,

i l’allau de rajades, com si d’una tempesta es tractés,
augmenta amb el proper cubata que ens porten.

Sant Hilari Jule, no siguis marica,
tira la palla i traga una mica...

I la jornada avança, l’Albert se’ns desfassa,

i tot i que la cobra és fiable al 100%,

ningú descarta carbassa...

I nostra veu és l’alcohol, ja sigui amb cola o llimona,
recitar poesia a tot de pops
és el que realment il·lusiona.

Són llargues les nits i dolces les ressaques,

com suaus els estels que et fan de llençols,
Com grans sou tots vosaltres.

MÍTICS, REALMENT SOU LO + GRAN!!!

Futbol, 2 – Escòria, 1

El de diumenge era un partit que es presentava emocionant. El líder, el Riudellots, visitava el camp d’un Caldes farcit de mítics. Els locals rebien el partit com una autèntica final, ja que en cas de no guanyar, perdien tota opció de lluitar per l’ascens.

El partit va començar amb un domini aclaparador del conjunt caldenc, amb un futbol vistós i elaborat. Les primeres ocasions no es van fer esperar, i ben aviat Cruset va inaugurar el marcador en un remat dins l’àrea petita. La tendència no va variar massa i el Caldes va merèixer arribar al descans amb tres o quatre gols d’avantatge.

El Riudellots per la seva banda, a part de veure venir amb impotència l’allau de joc dels vermells, va jugar amb una duresa impròpia d’un equip de futbol. Es van dedicar a cometre dures entrades i protestar l’improtestable.

La segona part va donar pas a un recital de faltes en contra del Caldes, per la por de l’àrbitre a represalies dels visitants. Fruit d’aquesta ajuda, l’empat pujava al marcador després d’una falta inexistent. Els jugadors locals no es van rendir i tot i el cansament acumulat durant el partit, van fer el 2 a 1 que feia justícia al marcador.

Al final un penal fallat per el Riudellots donava la victòria al futbol. Va guanyar qui més va merèixer la victòria.