Els diccionaris ens diuen entre moltes altres coses…
Escòria, Scorie en francés, Scoria pels inglesos i italians i Schlacke finalment pels alemans... la part més vil, lo més despreciable d’un conjunt de persones o coses (ex: l’escòria de la societat , es va ajuntar amb l’escòria del poble o Jule ets escòria!!!), rebuig, rampoina… púrria… això és el que som, tots, tots i cadascun de nosaltres amics, sense excepció de mitik… Ho tindrem més assumits alguns que altres, alguns els hi farà més gràcia que altres o inclús per altra banda ho aniran proclamant ben orgullosos als quatre vents. Però des del meu punt de vista, partint doncs des de la mateixa escòria que sóc, només se m’acud vendre-ho de la millor manera, perque ser escòria és una manera de viure, una filosofia, una pose, algo molt gran i inexplicable, així doncs, només diré: vivim-ho, siguem superbs i presumim de ser-ho, perque ser escòria, i més ser-ho al nivell en què hi estem inmersos, no és gens fàcil. Rebrem moltes crítiques i insults, alguns poden afectar-nos més o menys, alguns inclús ens podrien enfonsar psicològicament… però aquí us dic companys, som escòria, una escòria grandiosa, la més gran, per sota nostra no hi ha res més, només el buit, els monstres de l’apocalipsis, per tant no podem caure més baix… Aixequem el cap i siguem feliços mitiks, perque escòria entre escòria mai fa mal, és més, tot suma!!!
Som molt grans mitiks!!! Som l’escòria de l’escòria!!!! Tinguem-ho present!!!!
