Campions de Catalunya!!

LA UDG REVALIDA EL TÍTOL DE CAMPIONAT DE CATALUNYA UNIVERSITARI

UB, 1 - UdG, 4

UB: Porter avançat (7), Lateral de mig metro (5) Dani Pozo (7) L'altre central (6) Lateral limitat (5), Alfred (7), el 10 gordo (6), el killu (5), Alabau (8), El Negre (7) El Rinxols (4).

UdG: Barrot (10), Pantin (10)(Jordi Arau min.75- 10), Gari (10), Didinho (10), Marcos (10), Pastor (10) (Sanglas min.50 - 10), Pau Garcia (10) (Ferran min. 60 - 10), Quique (10), Pau Gusó (10) (Iñaki min 70 -10), Jaume Duran (10) (Aitor min 85-10) i Andreu Donat (10).

Gols: 0-1 Jaume Duran min.10, 1-1 Alabau min.50, 1-2 Pantin min.60, 1-3 Gusó (p) min.65, 1-4 Jaume Duran min.75.

El partit es presentava molt complicat per a l'equip de la UdG, que ha sabut treure la casta per imposar-se a la UB per segon any consecutiu en un partit molt seriós.

El camp estava en pèssimes condicions i el seleccionador de la UdG ha decidit treure un defensiu 5-3-2 per esperar al rival, amb molta velocitat a dalt. L'invent ha donat fruit i al minut 10 en un contraatac Jaume Duran creuava la pilota establint el 0-1. La UB ha obert les seves línies i ha pres el domini del mig del camp que ha passat un petit moment de crisi. Tot i això s'ha arribat al descans amb el resultat de 0 a 1.

La segona meitat no s'iniciava massa bé pels gironins que han vist com Barrot salvaava l'empat minuts abans que en un gran xut de fora de l'àrea, Alabau clavés la pilota a l'escaire de la porteria de la UdG. Amb 1 a 1 la UdG encara estava classificada, tot i que com a segona de grup. La UB ha continuat atacant, però ha baixat la intensitat, i en una jugada trenada, Pantin que s'hava incorporat veloç per la banda esquerra, connectava un xut a l'escaire dret de la porteria barcelonina. Un gol històric, que significava l'1-2 i ensorrava les aspiracions de la UB.

A partir de llavors, festival gironí amb l'1-3 de Pau Gusó després d'un clar penal comès sobre ell, i el posterior 1-4 en una preciosa vaselina de Jaume Duran. Hi havia dubtes sobre l'equip d'enguany, però han estat disipades amb autoritat. La UdG Bicampiona de Catalunya 2005 i 2006.

Nonempabe 12 - Fut7 5

NONEMPABE, 12 - FUT-7, 5

L'Afició vibra amb el joc nonempabista

El Nonempabé va donar una lliçó de futbol espectacle davant un digne rival. La primera part va estar marcada per la igualtat i el nerviosisme nonempabista que comptava amb l'aportació d'Albert Parés. Els nonempabistes arribaven amb un curt 4-2 al descans i s'enfrontaven al problema de jugar amb un home menys tota la segona part degut a la marxa d'Albert Parés.

La segona meitat començava amb problemes ja que el Fut7 igualava el partit a 4, deixant una atmòsfera de preocupació a les grades que emplenaven el Mitics Arena. Però l'equip es va refer de la millor manera possible i amb una pluja de gols (6 en 5 minuts) deixaven el partit vist per sentència amb un escandalós 12 a 5 final.

1 x 1

• Laudrup(8) Segur. Va jugar de porter degut a la baixa de Kapi i el va suplir amb nota. Ningú va trobar a faltar a Kapi ja que Laudrup va ratllar a un gran nivell.
• Pantin (6) Imprecís. El jugador nonempabista no tenia ahir el seu millor dia i alguna passada horitzontal va propiciar incertesa al marcador. Va anar a més i la segona part va estar a un gran nivell defensiu.
• Pau Garcia (7)Enfeinat. Va tenir molta més feina que habitualment i va haver de defensar una mica, cosa que no li agrada massa. Va estar a un bon nivell anotant algun gol.
• Marcos (7) Ànsies. Tenia masses ganes de jugar i ho va demostrar no passant en excés la pilota. Tot i això va anotar 5 golets.
• Didinho (7) Atacant. Va jugar en punta i com és habitual va fer uns quants gols i moltes assistències de gol (Ell diu que van ser mil, es mentida, però deu ni dó les que va fer.)
• Aitor (10) Julevin. No va destacar en el partit d'ahir, però degut a la seva actuació impròpia a Bèlgica li otorguem un 10 perquè agafi moral.
• Albert Parés (6) Canyetes. Es va dedicar a fer canyus, i va mostrar el seu alt nivell tècnic durant els primers 25 minuts. Va haver de marxar a la mitja part.

Cal destacar els suecs d'Anoro i Josep Ros que van ser xiulats per un sector de l'afició. Val a dir també que TOTS els jugadors que ahir van jugar amb el Nonempabé, avui prendran part en el partit davant la UB de seleccions, fet històric en la història del nostre club.

Convocats UdG del Nonempabé: Didinho, Aitor, Pau Garcia, Marcos, Albert Parés, Pantin. Kapi i Joan (lesionats) estarien convocats però les seves lesions ho han impedit. La llista de jugadors que han jugat amb el nonempabé i han esdevinguts internacionals s'engreixa: Kapi, Pantin, Marcos, Didinho, Pau Garcia, Joan Martinez, Aleix Barana, Eduska, Albert Parés, Aitor, Pastor.

AIXÍ PER RIURE: "MEMORIAS DE UN FEO"

Cuando nací, el doctor fue a la sala de espera y le dijo
a mi padre "Hicimos lo que pudimos... pero nació
vivo".

Mi mamá no sabía si quedarse conmigo o con la placenta.
Como era prematuro me
metieron en una incubadora... con vidrios
polarizados.

Mi madre nunca me dio el pecho porque decía que
sólo me quería como amigo.
Así que en vez de
darme el pecho, me daba la espalda.
Es por eso que debo haberme quedado petiso, tan petiso que en
lugar de ser enano, soy profundo.

Yo siempre fui muy peludo. A mi madre siempre le
preguntaban: "Señora, a su hijo ¿lo parió o lotejió?"

Mi padre llevaba en su billetera la foto del niño que
venía cuando la compró.

Pronto me di cuenta que mis padres me odiaban,
pues mis juguetes para la bañera eran un radio y un tostador
eléctrico.

Una vez me perdí. Le pregunte al policía si creía que
íbamos a encontrar a mis padres.
Me contesto: "No lo sé; hay un montón de
lugares donde se pudieron haber escondido".

Y para colmo era muy flaco,
tan flaco que un día metí los dedos en el
enchufe y la electricidad erró la patada.
Era realmente flaco: para hacer sombra tenía que
pasar dos veces por el mismo lugar.
Pero mi problema no era ser tan flaco sino ser
FEO.

Mis padres tenían que atarme
un trozo de carne al cuello para que el perro
jugara conmigo.

Sí, amigos, yo soy FEO, tan FEO que una vez me
atropelló un auto y quedé mejor.

Cuando me secuestraron, los
secuestradores mandaron un dedo mío a mis
padres para pedir recompensa.
Mi madre les contestó que quería mas pruebas.

Tuve que trabajar desde chico.
Trabajé en una veterinaria y la gente no
paraba de preguntarme cuánto costaba yo.

Un día llamó una chica a mi casa diciéndome: "Ven
a mi casa que no hay nadie".
Cuando llegué no había nadie.

A mi mujer le gusta mucho hablar conmigo después del
sexo. El otro día me llamó a casa desde un
hotel.

El psiquiatra me dijo un día que yo estaba loco. Yo le dije
que quería escuchar una segunda opinión.
"De acuerdo, además de loco es usted muy feo",
me dijo.

Una vez cuando me iba a suicidar tirándome desde la
terraza de un edificio de 50 pisos, mandaron a
un cura a darme unas palabras de aliento. Sólo dijo:
"En sus marcas, listos..."

El último deseo de mi padre antes de morir era
que me sentara en sus piernas. Lo habían condenado a la
silla eléctrica...

Reflexión:
Si el mundo te da la espalda, tocale el CULO.