Després d'una setmana de mundial intensa, ens havia arribat el moment de viure el partit més important que haviem de viure en directe a Alemanya. L'amfitrió es jugava passar a semifinals davant el conjunt argentí, que havia donat molt bones sensacions a tots els seguidors del mundial. Berlin acolliria aquest espectacular matx, i nosaltres érem allà per viure'l.
Pel matí ens vam dirigir cap a l'estadi on vam viure tot l'ambient que s'anava creant al voltant del majestuós Olympiastadion. Argentins, alemanys, tot era un degoteig incessant de gent que esperava amb impaciència l'hora del partit. Vam veure entre tota aquella riuada de persones a Bilardo, mític exseleccionador argentí.
Després de veure el gran ambient de l'estadi, ens vam dirigir al Fan Fest a la mateixa porta de Brandemburg, límit entre l'antiga Alemanya oriental i occidental. Allà l'atmòsfera era indescriptible, centenars de milers d'aficionats alemanys amb banderes, samarretes i tot el que es pogués imaginar, s'apilonaven davant de les múltiples pantalles gegants de les que disposava el Fan Fest. Allò era un espectacle de veure, era difícil que Alemanya perdés el partit amb tota aquella fe en la victòria.
El partit va començar, i tot i l'empenta alemanya, la qualitat dels argentins es va anar imposant, fins que el domini es va traduir en el marcador en l'0-1, fet per Ayala en el minut 49 de partit. Argentina va seguir gaudint del domini del partit fins que a manca de 10 minuts pel final del partit, Miroslav Klose establia el gol de l'empat. El deliri arribava al Fan Fest, la pell se'ns posava de gallina veient tot aquell sentiment. El partit va arribar a una pròrroga que no afectaria al resultat, i posteriorment la fatídica tanda de penals.
El silenci es va produir a tot el Fan Fest, que era víctima del nerviosisme general. Nerviosisme que es va esvaïr ben aviat amb la gran actuació de Lehman (i la seva xuleta que li va passar Keopke). Alemanya estava a semifinals sense disposar d'un gran equip, però amb una fe que movia muntanyes. En aquell moment tots vam pensar que Alemanya podia guanyar aquell mundial (També comptava amb el favor arbitral essent l'amfitriona).
De tornada a l'autocaravana, vam decidir mirar l'Itàlia-Ucraïna, que va acabar amb una victòria més fàcil de l'esperat pel squadra azzurra. S'havia acabat el nostre viatge, i ja només quedava un llarg viatge de tornada a casa.
