Capítol 5: Berlin, grans moments nocturns.

Després de refer-nos de la desfeta del dia anterior, gràcies en part a les moltes hores de son de les que vam gaudir fins que una simpàtica policia ens va despertar per convidar-nos a abandonar l'aparcament, ens vam dirigir cap a la capital, Berlin.

El mundial feia descans, i nosaltres vam fer una sobretaula de mítics jugant a cartes i fent grups de regional de la temporada 2006-2007 per saber quins rivals tindríem a la lliga. Posteriorment vam arreglar-nos i ens vam posar en marxa cap al centre de Berlin on vam sopar en un restaurant italià amb Internet (ja teníem a Pantin fent hotmails). Un cop acabats de sopar vam decidir fer el gelat al McDonald's, on per la nostra sorpresa vam trobar-hi a Cavallero (exporter del Celta) amb un íntim argentí.

La nit va arribar, i nosaltres ens vam decidir a tastar-la. Ens vam dirigir a Qudorf una discoteca cèntrica de la ciutat berlinesa, on hi havia una gentada impressionant, amb els cubates a 2 euros. La nit va ser gran, amb falses apretades i mítics com Basturk rondant per allà. La nit va esdevindre grandiosa, i vam conèixer mexicans i argentins molt simpàtics, mentre Adam es feia passar per internacional d'Espanya.

Vam abandonar la discoteca a trenc d'alba i vam tornar en un estat pèssim a l'autocaravana que ens esperava al càmping del mundial (que semblava una platja). Una nit inesperada però que va resultar de les més grans dels últims mesos.

Capítol 4 "Hannover, tocats i enfonsats"

Després de la primera nit a la bonica ciutat de Hannover, Brugui i Xasko es van aixecar ben aviat, a les 8 del matí per anar a buscar les entrades (que no podrien aconseguir fins 3 hores més tard).

Per la seva banda Pantin, Kapi i Adam mantenien converses a l'autocaravana, i una estona després Kapi era entrevistat per la televisió francesa per obtenir la seva opinió sobre el partit. Un cop acabada l'entrevista els mítics ens vam unir al Ticket Center on aconseguíem les entrades somiades, i iniciavem la odisea de la revenda. Veient la dificultat de revendre-les, ens vam dirigir al Fan Fest on grups d'espanyols (alguns d'ells ultra-fatxes i incults, i d'altres tot al contrari) es paraven a parlar amb nosaltres. El dia avançava i l'hora del partit s'acostava sense que la nostra entrada trobés sortida. Finalment un home de Palència ens la va comprar per 250 euros, el doble del seu valor a taquilla. No era el benefici que havíem esperat, però era un consol treure-la de sobre.

Vam anar a mirar el Brasil-Ghana amb total tranquilitat al bar del costat de l'estadi, fent-nos íntims dels càmeres de la NBC que ens ensenyaven fotos de partits del mundial fetes per ells. Brasil va fer el que havia de fer, i es va imposar per 3-0 a l'últim equip africà supervivent en el mundial. Un cop finalitzat el partit ens vam dirigir cap a l'estadi gaudint d'un ambient digne de grans ocasions, el partit Espanya-França estava a punt de començar. Ens vam fotografiar amb uns quants mítics més (Tomás Guasch, Clement d'Antibes, etc) i vam agafar lloc a la tribuna de l'estadi de Hannover.

El partit començava molt bé amb el gol de penal de Villa, però les coses es van anar capgirant cap a un escenari dramàtic amb el gol de l'empat francès. A la segona part, arribava la derrota d'Espanya, que comportava l'enèssima decepció mundialista de la sel·lecció.

Els mítics tornavem cap a l'autocaravana amb cara de derrota i un bratswurst sota el braç per afogar les penes mentre criticàvem a Luis Aragonés.

El Caldes 2006-2007 està perfilat

El nou Caldes 2006-2007 ja està perfilat, amb l'objectiu d'assolir l'ascens a primera territorial. Per això s'ha comptat amb un equip més nonempabista que mai.

A la porteria el conjunt caldenc manté a Jaume Sampere i Lluís Serres "Tripo". La defensa ha estat una de les línies més modificades amb les altes d'Adam, Ferragut i Rebujent que donaran experiència a la rereguarda formada per Pantin, Brugat, Requena i Pozo. Al mig del camp poques novetats, Marcos Arizmendi és l'únic fitxatge i acompanyarà a Vaquerizo, Pau Garcia, Martí Sala, Andrei i Jordi Hernández. Finalment la davantera estarà formada per dos grans davanters amb experiència com són Salota i Cruset, amb Marc Pujolràs complementant-los.

A més un seguit de jugadors faran la pretemporada com són Turri, jugador de banda dreta i Lluís Tarradellas un davanter format a Maristes i Girona.

El dia 25 de juliol es farà la presa de contacte entre plantilla, cos tècnic i directius i la pretemporada s'iniciarà el dia 31 de juliol a Vilobí d'Onyar.

Capítol 3 "Hannover amb grans esperances"

Després d'una nit a Stuttgart envoltats per milers de hooligans, ens vam despertar amb un petit canvi de plans degut a l'apretat horari que teníem. Decidim no fer parada a Colònia per poder aprofitar més la nostra estada a Hannover.

Ens vam posar en camí, i després de 6 llargues hores de carretera, vam arribar a Hannover, on ens vam instal·lar a la vora d'un bonic llac a pocs metres de l'estadi. Hannover ens va semblar una ciutat molt neta i molt tranquila, fins i tot freda.

Després d'instal·lar-nos vam decidir mirar el partit d'Itàlia-Austràlia en un bar amb vistes al llac, on l'especialitat era un peix cru bastant xungo. Aquí vam trobar-hi els primers compatriotes, uns extremenys amb molt pocs llums però que feien molt de riure amb els seus comentaris incults.

Els mítics no van trigar en aparèixer, i Kapi va ser el primer en fer una foto amb JJ Santos (amb les seves "ojeras"). Itàlia per la seva banda guanyava amb gol de penal a l'últim minut xiulat per Medina Cantalejo (molt criticat). En aquells primers moments a Hannover van caure les primeres birretes del viatge i vam observar una gran colònia d'italians celebrant la victòria pels carrers de Hannover.

Posteriorment mirariem el Suïssa-Ucrania en el mateix bar, i Xasko en una escapada a l'autocaravana va trobar-se novament amb JJ Santos que estava en directe a l'informatiu del vespre d'Antena 3. Després del fluix enforntament entre Suïssos i Ucraïnesos, Kapi, Pantin i Xasko van decidir investigar la nit de Hannover juntament amb una colla de Burgos, mentre Brugui mirava passadetes vora el llac.

Tot estava a punt pel nostre primer partit mundialista in situ de les nostres vides, i l'emoció anava en augment.

Capítol 2: "Stuttgart, terra de hooligans"

Diumenge a les 10:30 ens vam despertar d'una llarga nit de recuperació d'energia, a punt per entrar de ple en territori mundialista.

Però abans de posar-nos en camí, vam fer un últim cop d'ull a la ciutat esportiva de Saint Jakob's, que semblava no acabar-se mai plena de camps de futbol i pistes de gespa, atletisme, volley, etc.

Un cop ho vam enllestir tot, l'autocaravana es posava en marxa cap a Stuttgart, on a la tarda s'enfrontaven Anglaterra i Ecuador. Després de diverses hores de camí amb classes particulars de Marcos a Pantin incloses, vam arribar a la ciutat d'Stuttgart en una tarda assolellada preparada per viure l'emoció mundialista d'uns vuitens de final. Ens vam allotjar en un camping al costat de l'estadi, plagat de Hooligans a manca d'una hora pel partit. Abans haviem coincidit amb l'autocar anglès, on vam poder veure el primer mític del viatge, Wayne Rooney.

Abans de marxar cap al Fan Fest vam viure els moments previs al partit en els accesos de l'estadi, on es respirava un gran ambient. Posteriorment ens vam dirigir a Königstrasse on estava ubicat el Fan Fest, una plaça gegant amb pantalles de dimensions desorbitades, on milers i milers de hooligans amb cerveses gaudien del partit que la seva selecció guanyava a Ecuador (1-0). Posteriorment una pluja torrencial inundava els carrers del centre d'Stuttgart, i els 5 integrants nonempabistes veiem des d'un portal totes les destrosses que provocaven uns ebris hooligans, com la de llançar un ampolla de vidre a la cara d'un nen. Després d'aquests moments de por vam decidir buscar lloc per gaudir de l'Holanda-Portugal que acabaria amb victòria portuguesa per 0-1, que vam seguir en directe des d'un casino.

Un cop finalitzada la primera peripècia mundialista vam tornar a l'autocaravana on ens vam dutxar tranquilament i vam fer les nostres partidetes de cartes.

Capítol 1: "Arribada a Basel, l'infern fronterer"

A la mitja nit del divendres, l'expedició nonempabista parteix de Girona en busca de tots els seus integrants. Comencen els problemes amb un petit show de Xasko per arribar a casa de Kapi, que només pujar a l'autocaravana ens deleita amb el seu CD de cançons pel mundial. Els càntics no esperen i l'autocaravana avança amb el ritme ferm de saber que viurem una gran experiència. Xasko és el primer conductor, acompanyat per Adam i evidentment per la música d'Andrés Calamaro. A les 4 del matí es produeix el primer relleu al volant, quan Kapi tira del carro copilotat per Pantin, mentre escolten CD extrems de Xasko. A les 7 del matí un Kapi cansat demana el canvi i Brugat entra a escena amb la música tecno fins a la frontera Suïssa, on comença el gran espectacle. Un gendarme francès aparentment de bon rotllo ens atura per demanar-nos els passaports. Tot són bones cares i bromes fàcils del gendarme que ens diu que Espanya perdrà (al cap i a la fi tenia raó). Però de sobte ens fan baixar i ens buiden peça per peça de roba les maletes.

No contents amb això ens escorcollen l'autocaravana (Amb les nostres cares de sorpresa de fons), i ens fan despullar en una sala per comprovar que no portem res a sobre (Això ja va ser massa). Però això no acaba aquí, perquè fan entrar un gos rastrejador per tornar a mirar les maletes (Increïble). Finalment passades 2 hores, veient que no pertanyiem a Al-Qaeda ni res semblant, ens deixen seguir camí fins a Basel (Potser tenien ganes de tocar el que no sona). Arribem a Saint Jakob's, mític estadi de Basel, aparquem l'autocaravana amb un nou amic. No és altre que l'home que controla el parquímetre que ens diu que no cal que paguem res per la nostra estància. Ens colem en el tranvia i anem al centre on en un bar amb pantalla gegant gaudim de la victòria d'Alemanya davant de Suècia (2-0) prenent coca-coles a 6 euros.

Adam i Xasko retornen cap a l'autocaravana a fer migdiadetes mentre Kapi, Pantin i Brugui visiten els carrers del centre. Adam i Marcos es tornen a colar al tranvia i arriben al centre on es junten amb els altres 3 mítics en el mateix bar per disfrutar d'un gran partit com va ser Argentina-Mèxic (2-1) després del golàs de Maxi López? (Rodriguez!!) a la pròrroga. Cal destacar que Pantin va demanar el compte al cambrer mentre repetien el gol de Maxi. Pantin ja no en fa gaires d'aquestes, però quan les fa les fa. A la nit comprem tiquets pel tranvia per primer cop, i curiosament és l'únic moment que hi ha revisors. La sort va començar a canviar en aquell moment. Arribem a l'autocaravana i ens posem a dormir no sense abans comentar el pivón que té per xicota l'Stefan, amic d'Adam.

Ja hem tornat

L'expedició nonempabista ja és a casa. Després de moltes peripècies que us farem saber ben aviat, els 5 triats nonempabistes han arribat d'aquest grandiós viatge.

En els propers dies imatges i videos dels grans moments que hem viscut per terres alemanyes. El guió de les vivències nonempabistes constara de varis capítols:

• Capítol 1: Arribada a Basel, l'infern fronterer.
• Capítol 2: Stuttgart, terra de Hooligans.
• Capítol 3: Hannover, amb grans esperances.
• Capítol 4, Hannover, tocats i enfonsats.
• Capítol 5: Berlin, grans moments nocturns.
• Capítol 6: Berlin, visita al centre.
• Capítol 7: Berlin, Alemanya pot guanyar el mundial.
• Capítol 8: Girona, arribada a casa.